Tenir la temperatura adequada dins de casa sol ser complicat, això es nota en part pels materials que usem a les nostres portes i finestres. Alguns tipus de finestres, com ara les finestres de PVC per exemple, ajuden a conservar millor la temperatura interior.
Tot i així, normalment, ens ajudem de calefacció o estufes a l’hivern i de ventiladors i aires condicionats a l’estiu. Això fa que les factures de subministraments es disparin d’una manera o altra.
L’ideal seria estar a temperatures adequades tant a l’estiu com a l’hivern sense que ho notem tant a les factures. Aquesta situació sol passar per la construcció dels habitatges en si mateixos.
A la majoria de construccions antigues no es tenien en compte certs aspectes i se solia mirar més la resistència dels materials i la durabilitat, que no pas l’eficiència energètica. Però hi ha un altre tipus de construccions que milloren molt l’eficiència energètica i conserven totes les necessitats bàsiques d’una llar.
El concepte de passivhaus o casa passiva no és res de nou, ja va aparèixer als anys 80 a Alemanya com a evolució de les cases de baix consum energètic.
Característiques de les passivhaus
Aquest tipus de construccions tenen com a característica principal que han de mantenir unes condicions atmosfèriques ideals a l’interior, que són entre un 70% a un 90% superior que en un habitatge convencional.
Per això, els habitatges s’han de construir de manera que s’aprofiti al màxim la llum i la radiació solar. El tipus dʻaïllament ha de ser molt alt i han de tenir un sistema de renovació dʻaire que permeti la ventilació però amb recuperació de calor.
A Alemanya, l’Institut Passivhaus s’encarrega de concedir un certificat d’eficiència energètica exigent que, actualment, només tenen uns 32.000 edificis a tot el món.
Un estàndard d’eficiència energètica
Com tants altres certificats, el Passivhaus té definits una sèrie de criteris que cal complir perquè la construcció pugui obtenir aquesta certificació.
S’ha establert un sistema de puntuació que ha de sumar un factor mínim i que té en compte els criteris següents:
- Súper aïllament a parets, terres i coberta
- L’orientació de l’habitatge per aprofitar la radiació del sol i la ventilació
- Ventilació creuada durant l’estiu
- Eliminació de ponts tèrmics
- Estanqueïtat de l’edificació
- Portes i finestres d’alta precisió
A més d‟aquests criteris, el certificat Passivhaus té en compte les particularitats climàtiques de cada zona.
A la zona mediterrània es té molt més en compte l’alta incidència del sol a l’estiu i el fet que no hi ha una gran variació de la temperatura diürna i nocturna a l’hivern.
En canvi, en un clima fred les cases passives han de ser més estanques, amb un interior totalment hermètic per no deixar escapar la calor que es genera a l’interior i escalfar tot l’habitatge amb molta menys energia. A més, el sistema de ventilació afavoreix que la calor es mantingui gràcies a un sistema de ventilació mecànica molt eficient, que permet la renovació de l’aire sense perdre poder calorífic.
