Poques decisions de reforma generen tant de debat com triar entre finestres de PVC o d’alumini. És una pregunta que surt als fòrums, a les comparatives de l’OCU i a qualsevol conversa amb un instal·lador, i la resposta que rep l’usuari sol ser incompleta o directament contradictòria segons a qui pregunti.
La realitat és que no hi ha un material objectivament superior en tots els casos. El PVC i l’alumini responen a lògiques tècniques diferents, i la decisió correcta depèn de variables molt concretes: el clima de la zona, l’orientació de la façana, el tipus d’habitatge, la normativa aplicable i el pressupost disponible. En aquest article analitzem la qüestió des d’un punt de vista tècnic, amb els criteris que realment haurien de pesar en la decisió, i al final et diem què cal tenir en compte si també estàs pensant en la fusta.
Per què el PVC i l’alumini es comporten de manera tan diferent
La clau per entendre la diferència entre tots dos materials és la seva naturalesa física. L’alumini és un metall i, com tots els metalls, és un conductor tèrmic excel·lent: el seu coeficient de conductivitat tèrmica ronda els 160-200 W/mK. El PVC, en canvi, és un material plàstic rígid amb una conductivitat tèrmica molt inferior, d’uns 0,17 W/mK.
Aquesta diferència de diversos ordres de magnitud explica per què, sense cap tractament addicional, un marc d’alumini transmet el fred i la calor de l’exterior cap a l’interior de l’habitatge de manera gairebé directa i genera el que en construcció es coneix com a pont tèrmic. El PVC, per la seva composició, fa de barrera aïllant de manera natural.
Això no vol dir que l’alumini s’hagi de descartar automàticament. La indústria ha desenvolupat solucions tècniques per corregir aquesta debilitat, i entendre-les és fonamental per prendre una decisió informada.
Alumini amb trencament de pont tèrmic, la resposta del sector
El sistema de trencament de pont tèrmic (RPT) consisteix a dividir el perfil d’alumini en dues parts, una d’interior i una d’exterior, unides per una banda de poliamida o d’un altre material de baixa conductivitat tèrmica. Aquesta banda interromp la continuïtat metàl·lica del perfil i redueix notablement la transmissió de calor i de fred.
Amb RPT, l’alumini millora molt el seu comportament tèrmic, tot i que en la majoria d’assajos comparatius amb perfils equivalents el PVC multicambra continua tenint un coeficient de transmitància tèrmica (Uf, en W/m²K) una mica més favorable. Com a referència orientativa, un perfil de PVC de qualitat mitjana-alta sol moure’s en valors d’Uf d’entre 1,0 i 1,3 W/m²K, mentre que un alumini amb RPT de bona qualitat se situa habitualment entre 1,4 i 2,2 W/m²K, segons el gruix de la cambra de trencament.
Cal matisar que aquests valors corresponen només al marc (Uf). El comportament tèrmic final de la finestra també depèn del vidre (Ug) i de la proporció entre marc i vidre, de manera que dues finestres amb el mateix material de marc poden tenir rendiments energètics molt diferents segons el vidre triat.
Què diu la normativa espanyola sobre l’aïllament de les finestres
El Codi Tècnic de l’Edificació, en el seu Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB-HE), estableix els valors límit de transmitància tèrmica per als buits segons la zona climàtica on és l’habitatge. Espanya es divideix en diverses zones climàtiques (de l’A a l’E, amb matisos addicionals), i les exigències són força més estrictes a les zones d’interior amb hiverns freds que a les zones costaneres de clima suau.
Això té una implicació pràctica directa: a les zones climàtiques exigents, complir la normativa amb alumini estàndard sense trencament de pont tèrmic és pràcticament inviable, i l’elecció es redueix a PVC o alumini amb RPT d’altes prestacions. A les zones de clima suau hi ha més marge i tots dos materials, fins i tot l’alumini estàndard en alguns casos, es poden ajustar a la normativa amb el vidre adequat.
Comportament davant la condensació
La condensació a les finestres no és només un problema estètic. És un indicador directe d’un salt tèrmic excessiu entre l’interior i l’exterior a la superfície del marc o del vidre i, amb el temps, pot afavorir l’aparició d’humitats i floridura a l’entorn de la finestra.
Com que condueix pitjor el fred, el PVC manté la cara interior del marc a una temperatura més propera a la de l’ambient interior i redueix el risc de condensació superficial. L’alumini sense RPT és, de molt, el material que més tendeix a condensar en climes freds o humits. L’alumini amb RPT redueix molt aquest risc, tot i que en condicions extremes d’humitat i de salt tèrmic el PVC continua tenint un comportament una mica més favorable.
Aïllament acústic, una variable que depèn més del vidre que del marc
A diferència de l’aïllament tèrmic, en l’aïllament acústic el material del marc pesa relativament poc davant del tipus de vidre i de la qualitat del segellat perimetral. Tant el PVC com l’alumini poden arribar a nivells d’aïllament acústic semblants si es combinen amb un vidre laminat acústic adequat i una instal·lació ben segellada.
On sí que hi ha una diferència pràctica és en la facilitat per aconseguir aquest segellat: els sistemes de PVC, que integren la junta al perfil des de fàbrica amb toleràncies molt ajustades, solen oferir un tancament més constant a llarg termini que alguns sistemes d’alumini de gamma econòmica.
Preu: per què la pregunta «què és més car» no té una resposta simple
És una de les cerques més habituals, i la resposta honesta és que depèn de què es compari. En termes generals:
- Alumini estàndard (sense RPT): sol ser l’opció més econòmica del mercat, però amb un rendiment tèrmic limitat que el descarta a moltes zones climàtiques si es busca una eficiència energètica real.
- PVC multicambra de gamma mitjana: se situa en una franja de preu intermèdia, amb un rendiment tèrmic notable i gairebé sense manteniment posterior.
- Alumini amb trencament de pont tèrmic: sol tenir un cost semblant o superior al PVC equivalent, sobretot en perfils d’alta gamma amb cambres de trencament àmplies.
El preu final de qualsevol finestra, sigui del material que sigui, també depèn de les mides de l’obertura, el sistema d’obertura (fix, batent, oscil·lobatent, corredís), el nombre de fulles i el tipus de vidre. Comparar preus sense fixar aquestes variables porta a conclusions errònies, i és un error habitual en moltes comparatives genèriques que circulen per internet.
Durabilitat i manteniment a llarg termini
El PVC no s’oxida, no es corroeix i no necessita pintura ni tractaments periòdics. El color i les propietats mecàniques es mantenen estables durant dècades si el perfil incorpora estabilitzants UV de qualitat, cosa que convé comprovar en comprar-lo, perquè els perfils de gamma molt baixa poden esgrogueir-se amb el temps.
L’alumini és un material molt resistent i amb una vida útil comparable o superior a la del PVC en condicions normals. Tanmateix, el seu acabat, normalment lacat o anoditzat, sí que es pot degradar amb el temps en ambients agressius (alta salinitat, contaminació industrial) si el tractament superficial no és de qualitat, i en alguns casos cal repintar-lo o fer-ne el manteniment.
En tots dos casos, la vida útil real depèn tant del material com de la qualitat de fabricació i d’instal·lació. Un perfil de PVC de gamma baixa mal instal·lat pot donar pitjors resultats que un alumini de qualitat ben instal·lat, i a l’inrevés.
Disseny i superfície vidrada, l’avantatge estructural de l’alumini
L’alumini té més resistència mecànica per unitat de secció, cosa que permet fabricar perfils més estrets sense perdre rigidesa. Això es tradueix en marcs més fins i en més superfície de vidre respecte a la de marc, una cosa especialment rellevant en finestrals grans, portes corredisses de gran format o projectes d’arquitectura contemporània.
El PVC, com que és menys rígid, necessita perfils de més secció i sovint reforços interiors d’acer galvanitzat a les obertures grans, cosa que redueix una mica la superfície vidrada. A les obertures de mida estàndard (la gran majoria de finestres d’habitatges), aquesta diferència és pràcticament irrellevant tant a la pràctica com visualment.
I les finestres de fusta?
La fusta aïlla molt bé de manera natural i aporta un aspecte càlid que molta gent busca. A canvi, necessita un manteniment periòdic (polir, vernissar o aplicar protectors) que depèn molt del clima i de l’orientació, i el preu varia molt segons l’espècie i el tractament. És una opció a valorar quan l’estètica de la fusta pesa molt o en edificis protegits que l’exigeixen; si el que es busca és el mínim manteniment, el PVC (també en acabats imitació fusta) o l’alumini amb RPT solen ser més pràctics.
Aleshores, quin material triar segons cada cas
Amb tots els factors tècnics sobre la taula, aquests són els criteris que haurien de guiar la decisió:
- Zona climàtica freda o amb grans salts tèrmics entre estacions: el PVC sol oferir el millor equilibri entre rendiment tèrmic i cost, i facilita complir amb marge les exigències del CTE.
- Habitatge amb finestrals grans o un disseny arquitectònic exigent: l’alumini amb trencament de pont tèrmic permet perfils més fins sense renunciar a un aïllament raonable.
- Prioritat en el manteniment mínim a llarg termini: el PVC torna a tenir avantatge, sobretot en habitatges on no es preveu una intervenció periòdica a la fusteria.
- Ambients amb alta salinitat o humitat constant: el PVC evita el risc de corrosió del lacat que pot patir l’alumini en aquestes condicions si el tractament superficial no és de primera qualitat.
- Pressupost molt ajustat sense exigències tèrmiques rellevants: l’alumini estàndard continua sent una opció, tot i que convé ser conscient de les seves limitacions energètiques abans de descartar altres alternatives.
A la pràctica, en la majoria de reformes d’habitatges a Espanya, on l’objectiu és millorar el confort tèrmic i reduir el consum energètic sense disparar el pressupost, les finestres de PVC solen ser l’opció amb la millor relació entre rendiment tècnic, cost i manteniment a llarg termini.
Dit això, cada habitatge té els seus condicionants (orientació, zona climàtica, tipus de construcció, normativa municipal en edificis protegits) que poden decantar la balança cap a una solució o una altra. Per això, abans de decidir entre finestres de PVC o d’alumini, el més recomanable és partir d’una valoració tècnica del cas concret en lloc d’aplicar una regla general. Si vols que la fem per a casa teva, contacta amb els nostres professionals.
