Ja us hem parlat de les finestres de PVC i en particular de finestres ecològiques en post anteriors, però en el futur no s’entendrà aquest concepte desvinculat del de finestres intel·ligents. Avui us explicarem en què consisteixen i quina ha estat la seva evolució en els darrers anys.
Les finestres intel·ligents són aquelles que, a causa dels materials emprats en la fabricació dels vidres, poden canviar les seves propietats de manera que s’adaptin a les necessitats de llum i calor de casa teva.
Les primeres passes es remunten a principis del segle XXI, quan un grup d’experts va començar a experimentar amb materials electrocròmics que permetien que el vidre passés de transparent a opac.
De la regulació de llum a la calor
Ja el 2012, investigadors del Berkeley Lab (Califòrnia) descobreixen un nou compost que permet regular la quantitat de llum visible que entra i, independentment, la de llum infraroja. En ser aquesta última la que produeix calor, es pot regular indistintament la llum i la calor que deixem passar. Hi ha tres estats diferents:
- Fresc: permet entrada de llum però no de calor.
- Fosc: no permet entrar ni llum ni calor.
- Brillant: permet l’entrada tant de llum com de calor.
Finestres autosuficients
Els canvis en les propietats dels vidres sorgeixen en aplicar-los corrent elèctric, normalment regulat mitjançant un interruptor. Per això, la Universitat de Princeton ha ideat un nou tipus de finestra intel·ligent, capaç de produir per si mateixa l’energia que necessita. Fabricada a partir d’una placa solar transparent, utilitza els raigs ultraviolats per generar prou energia per regular l’entrada de llum i calor.
En aquesta línia, el treball s’encamina a aconseguir que a més de ser autosuficient aconsegueixin generar prou energia per connectar aparells de la llar, com a petits electrodomèstics. D’aquesta manera s’aconseguiria reduir considerablement la factura d’un edifici.
Una aposta per les finestres intel·ligents
Dins del marc d’Horitzó 2020, la Comissió Europea dóna suport al projecte Large-Area Fluidic Windows, LaWin, de la Universitat Friedrich Schiller a Jena.
El prototip resultat d’aquestes investigacions demostra que és possible una finestra que absorbeixi quantitats d’energia considerables per fer-la servir posteriorment.
El CSIC tampoc no s’ha quedat al marge de l’assumpte. Però aquesta institució pública ha dirigit el seu treball en la línia d’abaratir costos, dotant-les de més accessibilitat.
Noves línies de futur
L’Institut Fraunhofer ha desenvolupat un compost orgànic que constitueix una nova millora, permetent:
- Un canvi d’opacitat molt més ràpid, gairebé instantani.
- Millorar en disseny en treballar amb diferents colors com porpres, blaus i vermells.
- Reduir el nombre de capes, obtenint un producte més lleuger.
Per part seva, el Berkeley lab s’enfoca en noves propietats del vidre. En aquest cas, s’encamina a aconseguir una finestra que reguli el pas de llum i calor automàticament. Això és, responent als canvis de calor i humitat.
